Església de Sant Cugat Sesgarrigues
En la donació de l'any 998 feta pel vicari Bonfill, fundador de la nissaga Cervelló, al monestir de Sant Cugat del Vallès, d'unes propietats properes a la seva Torre de Ventallols, i la construcció de l'esglesiola dedicada a Sant Cugat, on avui hi ha la biblioteca del Centre Parroquial, tenim l'origen del nostre poble i la seva parròquia.
Les destruccions causades pels almoràvits l'any 1108, aterraren la Torre i l'esglesiola de Sant Cugat. Llavors, hom aprofità l'emplaçament del destruït castell per edificar la nova església del poble, valent-se de les pedres que restaren de les destruccions.
És de l'any 1188 el document, no contradit, on es cita la 'Parròquia de Sant Cugat Sesgarrigues'. El primer rector de qui coneixem el nom, Jaume, la regia l'any 1200.
Els seus 900 anys d'història són un teixit de cants e joia i plors angoixats en consonància amb la història del Penedès i de tot el país.
Recuperat el país després de les guerres del rei Joan II , i tot i les pestes que afectaren el poble els anys 1564 i 1589, s'aprofundia el viure de fe en el poble, com ens testifica l'erecció de la Confraria del Roser l'any 1580, la benedicció de la primera capella del Sant Crist el 1603, la construcció de la capella de Sant Antoni, iniciada el 1611 etc.
A resultes del 'Vot del Poble' de l'any 1719, es construí la capella i altar de Sant Adjutori, amb la qual es reprenien les reformes i ampliacions del temple parroquial.
Durant el segle XVIII hi ha un rosari de millores i ampliacions: la nova portalada, el campanar, la sagristia, la porta del cementiri, es paga la campana xica, el confessionari, l'escala del cor i el cancell, l'escala de pujar a l'església, la calaixera pels ornaments, millores en la capella del Sant Crist, sens comptar amb altres petites inversions de conservació. És el fruit de l'avinença d'un poble que guiat per la seva fe es va obrint camí
El segle XIX la parròquia visqué l'angoixa de les invasions franceses amb les seves destruccions i morts violentes, així com la guerra dels *miquelets* . El 1836, quan amb prou dificultats s'havia anat recuperant les destruccions e les forces napoleòniques, la casa rectoral fou convertida en fortificació sobre el camí.
A mitjans i finals del segle XIX tot el país viu un clima de tensions , i la nostra parròquia també les sent.
L'Any 1939, la parròquia pogué reprendre la seva activitat i s'esforçà en la reparació de les destrosses sofertes.
A partir de 1952, complementant les activitats de la parròquia, s'obrí un Centre Parroquial amb l'intent de millorar el nivell cultural.
(*) Extret del llibre: Episodis de la Història de Sant Cugat Sesgarrigues, d'Antoni Margarit Tayà, Joan Soler i Bordes i Antoni Miret i Via.
Dades de contacte
En la donació de l'any 998 feta pel vicari Bonfill, fundador de la nissaga Cervelló, al monestir de Sant Cugat del Vallès, d'unes propietats properes a la seva Torre de Ventallols, i la construcció de l'esglesiola dedicada a Sant Cugat, on avui hi ha la biblioteca del Centre Parroquial, tenim l'origen del nostre poble i la seva parròquia.
Les destruccions causades pels almoràvits l'any 1108, aterraren la Torre i l'esglesiola de Sant Cugat. Llavors, hom aprofità l'emplaçament del destruït castell per edificar la nova església del poble, valent-se de les pedres que restaren de les destruccions.
És de l'any 1188 el document, no contradit, on es cita la 'Parròquia de Sant Cugat Sesgarrigues'. El primer rector de qui coneixem el nom, Jaume, la regia l'any 1200.
Els seus 900 anys d'història són un teixit de cants e joia i plors angoixats en consonància amb la història del Penedès i de tot el país.
Recuperat el país després de les guerres del rei Joan II , i tot i les pestes que afectaren el poble els anys 1564 i 1589, s'aprofundia el viure de fe en el poble, com ens testifica l'erecció de la Confraria del Roser l'any 1580, la benedicció de la primera capella del Sant Crist el 1603, la construcció de la capella de Sant Antoni, iniciada el 1611 etc.
A resultes del 'Vot del Poble' de l'any 1719, es construí la capella i altar de Sant Adjutori, amb la qual es reprenien les reformes i ampliacions del temple parroquial.
Durant el segle XVIII hi ha un rosari de millores i ampliacions: la nova portalada, el campanar, la sagristia, la porta del cementiri, es paga la campana xica, el confessionari, l'escala del cor i el cancell, l'escala de pujar a l'església, la calaixera pels ornaments, millores en la capella del Sant Crist, sens comptar amb altres petites inversions de conservació. És el fruit de l'avinença d'un poble que guiat per la seva fe es va obrint camí
El segle XIX la parròquia visqué l'angoixa de les invasions franceses amb les seves destruccions i morts violentes, així com la guerra dels *miquelets* . El 1836, quan amb prou dificultats s'havia anat recuperant les destruccions e les forces napoleòniques, la casa rectoral fou convertida en fortificació sobre el camí.
A mitjans i finals del segle XIX tot el país viu un clima de tensions , i la nostra parròquia també les sent.
L'Any 1939, la parròquia pogué reprendre la seva activitat i s'esforçà en la reparació de les destrosses sofertes.
A partir de 1952, complementant les activitats de la parròquia, s'obrí un Centre Parroquial amb l'intent de millorar el nivell cultural.
(*) Extret del llibre: Episodis de la Història de Sant Cugat Sesgarrigues, d'Antoni Margarit Tayà, Joan Soler i Bordes i Antoni Miret i Via.
Dades de contacte
Església
| AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES St. Antoni, 31 | 08798 Sant Cugat Sesgarrigues | Telèfon 938 970 103 | Informació | Avís legal | Crèdits |
 |