La major part de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) procedents del consum de combustibles fòssils són responsabilitat del sector del transport. El transport per carretera n'aporta, ell sol, el 21,7%. Una altra part gens menyspreable, és la que prové de la mobilitat urbana i interurbana, ja sigui amb vehicle privat o públic. Sobre aquest aspecte, especialment mitjançant els plans de mobilitat, els municipis tenen un important paper a jugar. L’ús desmesurat del vehicle privat és la principal causa de nombrosos impactes socials i ambientals:
• Contaminació atmosfèrica i acústica.
• Ús ineficient de l'energia.
• Gran ocupació de l'espai públic.
• Restricció de la mobilitat dels vianants degut a l'ocupació de les voreres.
• Elevat cost de manteniment dels carrers.
• Restricció de les relacions socials.
• Congestió urbana.
• Distorsió de les distàncies i del temps.
• Atempta contra el model europeu de ciutat compacta.

La mobilitat sostenible és un concepte nascut com a reacció als resultats visiblement equivocats en les polítiques de transport, pràctica i actuació a una part important del món durant l'última meitat del segle XX, que consisteix en maximitzar els desplaçaments a peu i en transport públic en detriment als desplaçaments amb vehicle privat. Així s'aconsegueix una major qualitat urbana.
En relació al vector de mobilitat, des de l’Ajuntament s’ha promogut l’ús de la bici i el foment dels trajectes a peu, amb l’organització d’actes com la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.
Podeu trobar més informació als enllaços disponibles que trobareu en aquesta pàgina.