Arcos de la Frontera constitueix un dels exemples més destacats de la ubicació en alçada, ocupa el pic i la vessant d’un turó situat al marge dret del riu Guadalete. La seva altitud oscil•la entre els 50 metres a la vora del riu fins als 195 a la base del castell.

És una ciutat amb una bellesa característica, coneguda internacionalment a través dels mitjans de comunicació tan escrits com audiovisuals.

Les vistes panoràmiques més destacables del seu perfil singular es poden observar des de la carretera de Paterna i Alcalá de los Gazules al Sud, la carretera de Algar i el Bosque pel Nord-oest i l’Est, l’accés des de Jerez de la Frontera per l’Oest i el antiguo camino de Bornos i l’accés des de l’embassament de Arcos pel Nord.

Des de l’interior s’observen vistes del riu i del camp des del mirador de la Peña, Paseo de Boliches, Calle Peña Vieja, Mirador de Abades, Mirador de San Agustín i les torres de San Pedro i Santa María.

Posseeix un conjunt historio-artístic, declarat segons un decret de març de 1962, determinat per la vella muralla i definit per les restes que d’ella se’n conserven. Existeixen també dos monuments historio-artístics declarats: la basílica de Santa María de la Asunción i l’orgue de la mateixa basílica.

Aquesta ciutat té a més a més un enorme interès arqueològic, ja que la depressió del riu Guadalete en el sector de Arcos de la Frontera segons estudis recents de les ocupacions humanes durant el transcurs de la prehistòria tant en les seves etapes més antigues com en el començament de l’època històrica, registren importants assentaments postpaleolítics, que abracen des de l’inici de les primeres comunitats d’agricultors i grangers incipients fins a un desenvolupat control del territori per part de les societats jerarquitzades de l’Edat de Bronze.

El moment de màxima ocupació del territori de Arcos de la Frontera, el constitueix el món romà. Des del segle II abans de Crist es pot constatar la seva presència; sobretot els primers assentaments coincideixen amb aquells llocs estratègicament millor situats. En el segle I de la nostra era es produeix una ocupació total, coincidint amb la Pax romana.

Cal remarcar també la decisiva configuració de Arcos durant l’època musulmana, el traçat dels seus carrers, l’alcàsser militar, la muralla, els molins, etc.; inclús quan arriba a ser un regne de Taifas; o la densa crònica castellana, auxiliada pels seus privilegis que encara es conserven al riquíssim arxiu municipal, mentre el poble s’estén fora de les muralles i es creen temples o s’instal•len ordes religioses arriba zenit des del segle XV al XVIII.

Entre les ofertes que Arcos oferta al visitant, a part de descobrir el seu conjunt monumental, es poden citar la pràctica d’activitats nàutiques al llac de Arcos i el vol lliure amb ala delta o parapent, ja que es donen les condicions òptimes per la pràctica d’aquestes activitats.

Pintors, escultors, fotògrafs, escriptors, bons “cantaores” i guitarristes han nascut en aquesta terra o bé s’hi ha establert, és per aquest motiu que Arcos també s’anomena la “ciudad de los poetas”.

Sigui com sigui, Arcos és una ciutat que val la pena visitar tranquil•lament, descobrir sense presses, endinsant-se en els seus laberíntics carrerons, en els seus enlairats pendents per tal d’observar la magnífica posta de sol des d’un dels diferents miradors, escoltar l’harmoniós so de les campanes, perdre’s entre els seus patis i edificis tan representatius de l’arquitectura vernacle de la Baixa Andalusia, assistir a alguna de les seves festes típiques i sobretot gaudir de l’esplendor de la primavera per Setmana Santa, declarada d’interès turístic.

En definitiva, el valor essencial d’una ciutat com Arcos de la Frontera és la viva referència del seu passat, tant amb les seves manifestacions humanes, tot i que la realitat que la va fer possible hagi desaparegut, perquè la memòria històrica, les tradicions i la pedra romanen desafiants mentre passen els homes i dones.